Els motius per a la capacitació emocional dels docents i les docents són múltiples i corresponen a diferents categories, donada la complexitat de la seva tasca.
D’una banda, trobem els motius d’índole personal, és a dir, tot el malestar emocional que el cos docent té risc de patir per realitzar una professió de servei i acompanyament a persones. La Síndrome de Burn out està ben documentada en el professorat i es refereix a la desmotivació i el desgast professional juntament amb la manca de realització personal en la feina.
En el mateix sentit, la freqüent apatia, tristesa, desànim vers la tasca docent és una altra de les raons que justifica la necessitat de capacitar emocionalment el cos docent degut al risc de desenvolupar simptomatologia depressiva pel volum de relacions interpersonals i acompanyament humà que comporta la seva tasca docent. No obledem tampoc, l‘estrès, degut al augment constant de les exigències laborals i diversitat de tasques a realitzar.
D’altra banda, els motius que corresponen a la gestió d’aula.
La gestió de totes les conductes que es donen en un grup de 25 a 30 alumnes pot resultar força desgastant. Aquest fet provoca, en ocasions, inseguretat i por davant de comportaments disruptius, si no es tenen les eines i habilitats socioemocionals adequades.
Per a posar un exemple, és habitual que durant una hora de classe sorgeixin incidències actitudinals repetitives de caire general, com serien les interrupcions, les faltes de respecte entre companys que comporten avisos i fins i tot expulsions de classe… En casos més greus, les conductes agressives de l’alumnat pot provocar la baixa laboral del docent que té la sensació de desprotecció del que succeeix dins l’aula.
La necessitat de motivar l’alumnat i la consecució de resultats acadèmics en infants, però sobretot en adolescents i joves és un altre dels motius. El baix rendiment acadèmic juntament amb la incapacitat per motivar l’aprenentatge el seu alumnat suposa una altra de les raons per a argumentar la urgència de la formació emocional del professorat. La motivació i auto motivació són claus en qualsevol procés d’aprenentatg
Per què ara?
Ara més que mai el desgast emocional en infants i adults és evident degut a les restriccions i gestió de la Covid. És necessari el coneixement i pràctica de com es gestiona l’emocionalitat pròpia i de l’alumnat que s’acompanya.
Beneficis de capacitar emocionalment el professorat:
Per a què creiem necessari el desenvolupament de competències emocionals del cos docent?
- prevenir i gestionar l’estrès, l’ansietat i la depressió: el propi i el dels infants i adolescents que acompanyen. Gestionar el seu propi risc de desenvolupar aquests trastorns emocionals facilita el poder comprendre i acompanyar els del seu alumnat. Sabem que aquestes patologies van en augment, sobre tot en els joves, com ens indiquen les xifres que ens ofereix el Departament de Salut de la Generalitat o un Hospital de referència com és l’Hospital de sant Joan de Déu. A més, els nois i noies atesos en algun centre CESMIJ van en augment any rere any. Aquesta realitat es fa palesa en les aules i repercuteix en la tasca de la professional docent.
- regular i evitar el burnout; estratègies de prevenció del propi desgast emocional. La constant interacció amb persones de tota la comunitat educativa: alumnat, companys de professió i famílies genera un desgast intrínsec a la professió. Adquirir eines per esdevenir més resilients és un dels objectius de la capacitació emocional.
- el propi autoconeixement i gestió emocional: base per a desenvolupar la resta de competències emocionals.
- generar el seu benestar emocional, autoestima: eines per a acompanyar el desenvolupament de l’autoestima. La capacitat de l’autoestima és una microcompetència clau dins l’autonomia emocional. Una sensació d’estima pròpia enfortida és clau per a prevenir i fer front als malestars emocionals que poden sorgir durant qualsevol etapa de la vida.
- ser un model de referència per a l’alumnat: modelatge per a l’aprenentatge. Les experiències modelen els circuits neuronals, sabem que l’aprenentatge, com ens diu la neurociència, es basa en les neurones mirall. Per tant, la persona educadora té una influència clau en l’aprenentatge emocional dels infants i joves de la seva aula.
- implementar i avaluar intervencions d’E.E: capacitats per a poder portar a l’aula i al centre programes efectius d’Educació Emocional
- establir relacions positives a la comunitat educativa. Les diferents persones que formen part d’una escola i institut tenen una incidència clau en la cultura emocional que es genera. Actuar i relacionar-se des d’aquesta responsabilitat possibilita una millor col·laboració per a la tasca educativa compartida. D’aquesta manera el professorat pot ser generador d’un clima emocional positiu per a conèixer i generar bona convivència.
- facilitar l’aprenentatge dels infants i joves: afavorir un ambient òptim des d’on el rendiment acadèmic sigui possible.