L'autonomia emocional d'alumnes i professorat
Gestionem la nostra interioritat segons com som i segons la imatge i les expectatives que tenim. Però especialment gestionem amb més o menys encert la nostra interioritat i emocions segons quant capaces ens sentim de fer front a les adversitats.
És imprescindible crear comunitats escolars que apoderin a l’alumnat i professorat i els faci sentir emocionalment capaç.
Sentir-nos capaces i segures de gestionar la nostra interioritat i la nostra emocionalitat ens fa sentir persones autònomes emocionalment.
L’autonomia emocional ens permet ser, viure i relacionar-nos amb major llibertat i independència. I el punt bàsic a partir del qual es construeix l’autonomia emocional és l’autoestima, que és l’amor que sentim cap a nosaltres mateixes.
L’autoestima es forja en la infantesa, gràcies a l’acompanyament amorós de les nostres famílies i adults que ens acompanyen. Des que naixem, anem construint la nostra identitat i l’amor que sentim per nosaltres mateixes.
L’equip educador de les escoles, mestres i professorat, influeix també en l’autoestima dels nens i nenes a qui acompanyem.
Un punt fonamental de l’autoestima dels nens i nenes de les nostres aules és tenir clar que són valuosos no pel que tenen, o pel que aconsegueixen com estudiants, o com es comporten sinó per qui són. I un cop tenen clar aquest principi, poden desenvolupar-la amb tres bons hàbits emocionals:
1- Conèixer-se. Coneguem primer, com a adults, quins són els nostres talents, les nostres fortaleses, belleses interiors, els nostres valor. I també allò que no és tant bell, per atribuir-li valor i importància. I acompanyem els nostres i les nostres alumnes a què es coneguin. Creem espais per a desenvolupar aquest autoconeixement en els nois i noies de les nostres escoles.
Només si veuen que aquests trets són valuosos en ells i elles, podran sentir-se persones valuoses.
2- Ajudem a explicar-se qui són, com són, la nostra història personal, fins i tot els episodis més negatius de la nostra història de la manera més positiva possible. La manera que tenim de definir-nos i també la manera de definir la nostra vida i la nostra història ens ajuda a desenvolupar la nostra seguretat personal, la nostra confiança i la nostra resiliència.
Creem una identitat pròpia i un autoconcepte que sigui positiu, que ens faci sentir poder personal, capacitat i que ens faci sentir mereixedores d’una vida positiva, perquè, en definitiva, el que fa és sentir que tenim la capacitat de crear, construir i viure el nostre propi projecte de vida i poder enfrontar les adversitats.
3- Davant l’adversitat, podem decidir entre gestionar les circumstàncies o gestionar la nostra interioritat. Començar per gestionar la nostra interioritat i emocionalitat és clau per poder gestionar millor les circumstàncies. I podem fer-ho gestionant el nostre cos, els nostres pensaments i les nostres emocions.
Per gestionar les nostres EMOCIONS davant l’adversitat, podem començar per 3 bons hàbits emocionals:
1- El primer és ocupar-nos responsablement de les nostres emocions, assumir-les i tenir la predisposició de fer alguna cosa amb elles a fi de canviar-les i millorar-les. Generem-nos benestar en moments d’adversitat.
2- És imprescindible poder activar en aquests moments aquelles activitats, aquelles relacions, compromisos, accions que ens nodreixen i ens fan sentir bé.
3- I, per acabar, coneguem com a educadors i acompanyem a conèixer quines són les emocions oposades a les que estem sentint: les emocions antídot a fi de despertar en els nostres alumnes aquelles emocionalitats. Per exemple, sabem que l’antídot de la por és la seguretat i la confiança personal. I sabem també que l’antídot de la frustració és l’esperança.
És imprescindible crear comunitats escolars que apoderin a les persones i les facin sentir capaces d’estimar-se, generar-se benestar emocional i d’afrontar l’adversitat.
En els centres educatius hi trobem persones, recursos materials, emocions i accions que ens faciliten benestar a partir d’accions col·lectives. És important que les comunitats escolars siguin potenciadores de l’autonomia emocional del seu equip educador i de l’alumnat. Aquesta ha de ser una de les fortaleses més importants de d’una escola o institut.
Que els nens i nenes creixin en una organització educativa que els capaciti i impulsi a construir i viure el seu propi projecte vital amb consciència i possibilitats, és tasca una tasca vital.