Com gestionem les emocions?
Necessitem recursos emocionals per entendre el nou marc escolar en el qual estem vivint per a poder-lo gestionar i per poder-nos-hi adaptar.
Els recursos emocionals són aquells que ens donen eines per poder fer front a les adversitats, ja sigui l’actual o qualsevol altra, d’una manera segura, positiva i conscient.
Som educadores i som persones que vivim experiències de vida. Ens pot passar que visquem una situació d’impacte emocional -acomiadament, mort d’algú proper, …- i ara quan ho mirem amb perspectiva som capaces de veure que, al principi vam entrar en xoc però que ens van ser molt útils tots aquells recursos que ens van permetre poder anar-hi convivint amb aquesta vivència. I amb el temps veiem com podem acceptar-ho amb tota naturalitat, malgrat que no haguéssim volgut que passés i, al mateix temps, hem sortit reforçades.
I això és la resiliència. I és important ser persones resilients i conviure en comunitats escolars resilients.
La resiliència ens capacita per a poder resistir els impactes més durs de la vida, com els dols, i a sortir-ne enfortides com a persones.
Dins i fora de l’escola, vivim desenes d’emocions al dia.
Les emocions, bàsicament, tenen 3 característiques:
1– La primera característica és que apareixen per un esdeveniment, no són casuals, tenen una causa. I aquest esdeveniment pot ser extern -alguna cosa que ens diuen, ens fan, observem,..-o per un esdeveniment intern -que pot ser un pensament, un record del passat, un somni o esdeveniment del futur-.
2– La segona característica és que les emocions importen perquè ens impacten. I ens impacten en la nostra salut, les nostres relacions, en l’estil comunicatiu amb les altres persones, amb el nostre rendiment i les nostres decisions.
3– La tercera característica és que impacten i importen perquè ens porten a l’acció, a actuar, sempre ens porten a reaccionar. Er tant, cal aprendre a conviure amb les emocions. Aprendre a conviure vol dir aprendre a identificar que les estem sentint; adonar-nos que estan en nosaltres, poder-les acceptar i legitimar-nos, permetre’ns sentir-les, però també comprendre-les, cuidar-les i reflexionar-les per aprendre a decidir què fer amb allò que estem sentint.
Per tota la importància i impacte que tenen les emocions en la vida de les persones i les comunitats, necessitem més resiliència emocional, de cada persona dins l’escola i de tota l’organització educativa.
Les emocions tenen nom.
El poder anomenar-les i identificar-les, ens permet comprendre-les, i, per tant, poder comprendre’ns a nosaltres mateixes. I si ens comprenem, podem prendre millors decisions. Però, al mateix temps, comprenent-nos a nosaltres ens és més fàcil comprendre l’emocionalitat de les altres persones.
Les emocions sorgeixen per un esdeveniment -intern o extern-. Poder identificar quin és l’esdeveniment que m’ha fet sentir d’aquesta manera, a mi el que em permet és comprendre el que estic sentint i comprendre’m a mi mateixa i al mateix tems, viure amb més seguretat el futur, perquè em fa previsible.
És a dir, si en el futur torno a viure un fet com aquest, podré saber quina reacció emocional tindré aproximadament. Podem, per exemple, al llarg del dia, anar registrant els esdeveniments que m’han emocionat. D’aquesta manera, aniré comprenent què em fa sentir bé i què em fa sentir malament. Aquesta pràctica la podem fer tant si som professorat o acompanyar els nostres alumnes en aquest diari emocional.
Potser no ens agraden les emocions que sentim i això és natural; però és important permetre’ns-les, acceptar-les, normalitzar-les i no resistir-nos-hi ni jutjar-les.
Les emocions es poden gestionar.
Hi ha diferents maneres de fer-ho. Alhora de gestionar les emocions no ens ajuda no assumir-les i no fer-nos-en càrrec tant individualment com col·lectivament. El que necessitem per poder-les gestionar és reconèixer-les i acceptar-les i fer-nos-en responsables tant a nivell individual com a nivell col·lectiu: com a educadors i com a centre educatiu.
Sigui quin sigui el lloc que ocupo a la meva escola, cal conèixer, poc a poc quines són aquelles maneres que a mi més m’ajuden de gestionar les meves emocions. Per exemple, quan sentim ràbia, hi ha persones que necessiten anar a fer esport; hi ha persones que necessiten viure-la en soledat; i, en canvi, hi ha persones que necessiten expressar-les i reivindicar-les davant dels altres. L’important, en definitiva, és escollir quina és la manera que a mi més m’ajuda però que al mateix temps sigui ètica i socialment responsable.
Bons hàbits emocionals per a la gestió de les nostres emocions
Hi ha bons hàbits de gestió que ens ajuden a viure amb benestar i a sentir-nos més segures a l’hora d’enfrontar-nos a adversitats i reptes.
Un bon hàbit per la gestió de les emocions és expressar-les i comunicar-les a les altres persones, però no només amb la finalitat de fer-les visibles a les altres persones, sinó amb la finalitat de deixar-nos ajudar per elles. Compartir les emocions ens ajuda a reduir el seu impacte i intensitat i ens ajuda a relativitzar.
Compartir les emocions
En espais col·lectius, com un centre educatiu, és important dedicar una estona a saber com ens estem sentint cadascun de nosaltres. A preguntar-nos com estem, què necessitem les unes de les altres, si hi ha alguna cosa que ens preocupa. D’aquesta manera el que aconseguim és crear un clima emocional sensible i empàtic. És important donar permís als nois i noies de les nostres aules, però també al nostre equip docent, per a que sentin allò que senten i respectar-los. I a continuació nosaltres adaptar el nostre estil relacional, com ens relacionem amb mires a fer-les sentir bé, a respectar-les i ser empàtiques amb elles.
Les emocions es contagien i les persones que compartim espais col·lectius generem climes emocionals. Les persones que estan al capdavant de centres educatius tenen un paper important. Dels diferents lideratges directius i ducatius necessitem promoure la cura i el benestar de les persones; el benestar emocional, especialment. Necessitem lideratges amb mirades sensibles i empàtiques. Necessitem lideratges que acompanyin a les persones, docents i alumnes, a les seves dificultats i a les seves necessitats amb humilitat, amb solidaritat i responsabilitat i lideratges que vetllin pel benestar emocional de les persones, dels equips i de la ciutadania.
Els valors emocionals i socials en els centres educatius del present i del futur són imprescindibles per posar al centre la cura i el benestar emocional de totes les persones que en formen part.
Cuidar la nostra comunitat escolar, els nostres equips educatius i els nostres alumnes, és cuidar també la seva interioritat. Totes som co responsables dels climes emocionals que ens generem quan estem juntes, per tant és important tenir gestos sensibles i responsables per crear climes de benestar per a tothom. És important ser conscients de com estem davant de les persones, com ens hi comuniquem, quines emocions els comuniquem i quines emocions els generem.
Cal que ens comuniquem, sempre que puguem amb les altres persones amb cura, sensibilitat i intenció positiva i que sapiguem llegir i escoltar els seus moments emocionals per adaptar la nostra comunicació a com estan.