“Quan cultivem el benestar emocional a les escoles, ja es nota a les aules: més serenor, més respecte i més motivació per aprendre. I alhora, ajudem els infants a créixer amb més confiança, empatia i resiliència, habilitats que els serviran tota la vida.”

L’Oms defineix benestar emocional com un estat d’ànim -per tant no com una emoció- que es manté en el temps, i que és la mitjana de totes les emocions viscudes en aquest temps.
Un bon nivell de benestar emocional ens hauria d’ajudar a:
a) Mirar-nos amb una actitud valuosa i respectuosa.
b) Sostenir les pressions i reptes normals de la vida quotidiana.
c) Treballar i crear de manera productiva.
d) Contribuir a la comunitat amb la nostra presència i accions.
Com podem incrementar el nostre benestar emocional?
Primer de tot cal diferenciar els dos tipus de benestars: l’hedònic i l’eudaimònic.
El primer té a veure amb els petits o grans plaers de la vida, mentre que l’eudaimònic està relacionat amb la cerca de sentit i plenitud de la vida i que, per tant, va més enllà de la gratificació del moment.
Mentre que el benestar hedònic el podem tenir més present i potser la restauració d’aquest és de més immediatesa: em faig un massatge, faig l’esport que m’agrada i sopo allò que em ve de gust, etc… L’eudaimònic té en compte la cura de conèixer-te a un altre nivell, ja no és només saber com gaudir dels 5 sentits en el dia a dia segons les teves aficions, i preferències sinó que anem a la profunditat de l’ésser humà.
El benestar eudaimònic -del grec, felicitat o bon destí, bon potencial diví- la consecució del teu propòsit de vida, que estàs fent una contribució a la societat i de sentir-te que estàs portant una vida plena.

Hedònic i Eudaimònic: dues cares del benestar
Per entendre com incrementar el nostre benestar, és útil diferenciar dos tipus de benestar:
- El benestar hedònic:
Té a veure amb els plaers i gratificacions del moment. Aquells instants en què gaudim d’un bon àpat, d’una estona d’esport, d’una cançó que ens fa ballar o d’un massatge relaxant. És el benestar més immediat, més connectat amb els sentits i amb les petites dosis de felicitat quotidiana.
2. El benestar eudaimònic:
És més profund i està relacionat amb el sentit de la vida. Té a veure amb conèixer-nos, créixer, descobrir quin és el nostre propòsit i viure d’acord amb ell. Quan connectem amb l’eudaimonia, sentim que allò que fem no només ens dona plaer, sinó que també ens aporta plenitud i contribueix a un bé més gran.
Exemple: Pots sentir un plaer hedònic sopant amb amics, però l’eudaimonia sorgeix quan reconeixes que la qualitat d’aquestes relacions et fa créixer, et sosté i et dona sentit.

Com podem treballar el benestar a l’aula amb infants i joves?
Primer de tot, que diferenciïn un de l’altre amb preguntes senzilles:
Podem proposar algunes preguntes per a la reflexió personal o grupal:
- Quines són les tres coses més senzilles que et donen alegria (benestar hedònic)?
- En quin moment de la teva vida has sentit que allò que feies tenia un sentit més gran (benestar eudaimònic)?
- Quines activitats et deixen una sensació de buidor i quines, en canvi, et nodreixen més enllà del moment?
És important treballar el benestar emocional a les escoles perquè els infants i joves no només aprenguin coneixements acadèmics, sinó també a conèixer-se, regular les seves emocions i establir relacions saludables. Quan l’educació emocional s’integra al dia a dia de l’aula, es facilita que els alumnes desenvolupin empatia, resiliència i habilitats socials que els ajudaran a afrontar els reptes de la vida. A més, un alumnat amb més benestar emocional té més capacitat de concentració, més motivació per aprendre i més recursos per gestionar l’estrès i la frustració. En definitiva, educar en emocions és sembrar les bases d’una societat més equilibrada, compassiva i conscient.
Conclusió
El benestar emocional no és una meta fixa, sinó un camí que combina els dos nivells: el gaudi dels instants presents i la profunditat d’una vida amb sentit. Quan aprenem a equilibrar aquests dos aspectes, cultivem una base sòlida que ens permet viure amb més serenitat, resiliència i plenitud.
Educar en emocions és sembrar les arrels d’una societat més serena i compassiva. Quan els infants aprenen a cuidar el seu benestar emocional, no només aprenen a viure millor, sinó també a conviure millor.
Vols portar la cura de l’educació i el benestar emocional a la teva aula? Parlem-ne!